SANT JOAN, foc, festa i Països Catalans · #nitdesantjoan #flamadelcanigo #foc
La nit de Sant Joan anuncia l’arribada de l’estiu. Prèviament, el
solstici del 21 de juny ha obert astronòmicament la porta de l’estiu i
ha tancat la de l'hivern. I si bé hi ha moltes maneres de celebrar
aquesta festa d'arrels paganes, i moltes particularitats locals, el foc
és l’element central de totes. Fogueres, falles, etc. exerceixen
d’elements aglutinadors de la comunitat. És, de fet, una de les festes
populars més arrelades als Països Catalans, i que mobilitzen les
entitats culturals i socials dels pobles i ciutats per organitzar
revetlles populars per carrers i places, amb orquestres, ball i, en
alguns casos, amb fogueres.
Les fogueres a les places i a les cruïlles són l’element destacat de la revetlla de Sant Joan, sovint construïdes per veïns i entitats que van a cercar trastos vells per cremar. Temps enrere les colles d’infants i joves competien per aquest combustible i, si calia, l’afanaven a la foguera veïna per poder bastir la més grossa. A Barcelona, per exemple, moltes fogueres s'encendran amb el foc de la Flama del Canigó, un ritual cada vegada més arrelat i popular que permet evocar la identitat comuna de les terres de parla catalana.
El foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any resta al Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, és portat al cim del Canigó. Al punt de mitjanit, el foc de la Flama es distribueix entre els presents i tot seguit comença el recorregut, en què el foc de la flama es va escampant i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions.
La relació entre el foc i el solstici d’estiu ve de molt lluny: se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l’any encenent fogueres. En el curs de la història el ritu ha perviscut en les diverses circumstàncies: es va cristianitzar a la fi de l’imperi Romà, es va mantenir més endavant gràcies a la permissivitat cultural dels àrabs i en èpoques més dures va sobreviure per l'arrelament en l’àmbit familiar. El fet és que la tradició dels focs es manté ben viva gràcies al contingut social, col·lectiu i cerimoniós que porta implícit.
L’ús de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant Joan s’encenen i esclaten bengales, piules, trons voladors, traques, coets sorpresa, rodes, bombetes, xiuladors i focs d’artifici, i aporten soroll i lluminositat a la festa. I tal com diu el refrany: ‘Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l’any.’
Les fogueres a les places i a les cruïlles són l’element destacat de la revetlla de Sant Joan, sovint construïdes per veïns i entitats que van a cercar trastos vells per cremar. Temps enrere les colles d’infants i joves competien per aquest combustible i, si calia, l’afanaven a la foguera veïna per poder bastir la més grossa. A Barcelona, per exemple, moltes fogueres s'encendran amb el foc de la Flama del Canigó, un ritual cada vegada més arrelat i popular que permet evocar la identitat comuna de les terres de parla catalana.
El foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any resta al Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, és portat al cim del Canigó. Al punt de mitjanit, el foc de la Flama es distribueix entre els presents i tot seguit comença el recorregut, en què el foc de la flama es va escampant i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions.
La relació entre el foc i el solstici d’estiu ve de molt lluny: se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l’any encenent fogueres. En el curs de la història el ritu ha perviscut en les diverses circumstàncies: es va cristianitzar a la fi de l’imperi Romà, es va mantenir més endavant gràcies a la permissivitat cultural dels àrabs i en èpoques més dures va sobreviure per l'arrelament en l’àmbit familiar. El fet és que la tradició dels focs es manté ben viva gràcies al contingut social, col·lectiu i cerimoniós que porta implícit.
L’ús de pirotècnia és un dels derivats del ritual dels focs: la nit de Sant Joan s’encenen i esclaten bengales, piules, trons voladors, traques, coets sorpresa, rodes, bombetes, xiuladors i focs d’artifici, i aporten soroll i lluminositat a la festa. I tal com diu el refrany: ‘Qui encén foc per Sant Joan, no es crema en tot l’any.’
Imatge extreta de http://belorado.org/index.php/evento/hoguera-de-san-juan/
Informació extreta de http://www.tornaveu.cat/article/10657/sant-joan-foc-festa-i-paisos-catalans
Comentaris