SIMÓ GIRIBET i PUIG (1914 - 1983): músic cerverí · #Goigs al #SantíssimMisteri




Nasqué a Cervera el 19 d'agost del 1914, dia de sant Magí, en una casa de la plaça Major, on el seu pare, Jaume Giribet i Asenjo, conegut pel renom d'"el Mano", tenia una acreditada botiga de vins i licors. D'aquest heretà l'interès per la música, ja que era un bon afeccionat que compaginava el comerç amb diverses activitats musicals, participà en diverses orquestres i bandes locals i ensenyà al seu fill les primeres notes, fins i tot abans que les primeres lletres. Amb posterioritat cursà estudis de composició a l'Acadèmia Molinari de Barcelona. Arribà a dominar el trombó, el violí, l'acordió, i sobretot el piano, del qual fou un notable virtuós. Malauradament, els seus estudis es veieren alterats per la Guerra Civil. Quan l'aixecament militar del 18 de juliol del 1936, es trobava fent el servei militar a Lleida. Integrat a l'exèrcit republicà, fou destinat al front de l'Ebre i allí caigué presoner dels "nacionals". Transportat al camp de concentració de Cazalegues (Toledo), aviat pogué sortir-ne per a integrar-se tot seguit a les tropes del bàndol contrari. Acabada la guerra s'establí a Cervera i en no poder viure només de la música, com hauria estat el seu desig, entrà a treballar al despatx del notari Lluís Hernández Palmés.

L'any 1942 es casà amb Magdalena Rosich i Anguera, cerverina, i fruit del matrimoni en foren dos fills: Isabel i Jaume. En morir el seu pare, el vell "Mano", hagué de demanar l'excedència del treball per a fer-se càrrec del comerç familiar de vins i licors. Però en obtenir Hernández una notaria a Lleida i guanyar la de Cervera Lluís-Maria Roca-Sastre i Montcunill, es reintegrà a la seva tasca d'oficial de notaria. L'any 1968, amb el mateix notari, es traslladà a Barcelona i començà a treballar a la notaria de l'il·lustre jurista, màxima autoritat en dret hipotecari, Ramon Maria Roca i Sastre, el qual tenia el despatx al gaudinià edifici de la Pedrera, al passeig de Gràcia.

Mentre romangué a Cervera alternà l'activitat professional amb la docència de la música a bon nombre de joves, car tenia una extraordinària bona disposició per aquesta comesa, i amb la composició de gran nombre de peces lleugeres segons el gust de cada moment (tango, cha-cha-cha, twist, mambo, etc.). Algunes foren enregistrades en disc, quan encara no s'havien popularitzat les grans cases promotores i patrocinadores, i assoliren molt d'èxit, com 'Camino de Madeira'. En aquesta tasca utilitzà diversos pseudònims, el més conegut és el de S. Diltey. Formà part de l'orquestra "L'Orotava", integrada per músics de Cervera, que assolí una ben guanyada fama per terres de la rodalia i fins i tot d'Aragó i d'Andorra. En qualitat de violinista, intervingué durant molts anys en les representacions de la Passió i les Completes del Santíssim Misteri.

De la seva estada a Barcelona, portat per la nostàlgia i el record, són les obres inspirades en l'evocació de llocs i motius de Cervera i de la Segarra: Els Ametllers, la Festa de Sant Magí, L'Aplec de Sant Ramon, Camí de Fillol, Camí de les Forques, etc., i diverses sardanes.

Títols:
  • 'A la plaça de Santa Anna'
  • 'Aquell record'
  • 'Ballades a Sant Guim'
  • 'Casal de Cervera'
  • 'Camí de les Forques' (estrenada l'any 1948 o el 12 de març de 1950)
  • 'Cel blau'
  • 'Cervera i les sardanes'
  • 'El molí d'en Grau'
  • 'El Mas Duran'
  • 'Els Ametllers'
  • 'Els Aubins'
  • 'Fem tots l'anella'
  • 'Felicitat'
  • 'Gemma'
  • 'Isabel la més petita'
  • 'Jovencells' (estrenada el 6 de gener de 1971)
  • 'La primera mirada'
  • 'La Font de la Carota'
  • 'La Font de Fillol'
  • 'Les Fonts de Guissona'
  • 'Les fulles verdes'
  • 'La festa de Sant Magí'
  • 'L'amic Roc'
  • 'L'aplec de sant Ramon'
  • 'L'aplec de sant Eloi'
  • 'Maria del Carmen'
  • 'Maria dels Àngels'
  • 'Magda Maria'
  • 'Maria Teresa' (estrenada l'any 1948)
  • 'Maria Andrea'
  • 'Matinada cerverina'
  • 'Maria Esther'
  • 'Nit d'Estels'
  • 'Nova Segarra'
  • 'Petita Isabel'
  • 'Plaça Major'
  • 'Record de joventut'
  • 'Riallera'
  • 'Sardanes de Sant Pere Gros'
  • 'Sota d'un avet'
  • 'Senzilla i bonica'
  • 'Segarra'
  • 'Visió de Torà'
Deixà enllestides i inèdites 13 obres de caire clàssic, 4 amb lletra de Josep Solsona:
  • 'Cançó de bressol' - Piano
  • 'Petit minuet' - Piano
  • 'Humor infantil' (polka) - Piano
  • '10 miniatures en vals' - Piano
  • 'Cervera' - Poema en forma de cant (lletra Josep Solsona)
  • 'Un violinista' - Cant, violí i piano (lletra Josep Solsona)
  • 'Durant la primavera' - Cançó (lletra Josep Solsona)
  • 'Cervera i les sardanes' - Sardana (lletra Josep Solsona)
  • 'Cinc divertiments' - Piano
  • 'Vals romàntic' - Piano
  • 'Dues havaneres de concert' - Piano
  • 'Tres joguines' - Piano
  • 'La festa de Sant Magí' - Glossa sobre la festa, amb cant, piano i orquestra
La seva sentida inspiració es fa palesa en 4 obres de música religiosa:
  • 'Goigs a Sant Pere el Gros'
  • 'Goigs al Santíssim Misteri de Cervera'
  • 'Missa en català al Santíssim Misteri de Cervera'
  • 'Marxa nupcial' (sense títol).
Cal remarcar, per l'extraordinària capacitat d'ambientació i per l'excepcional qualitat emocional, els seus Goigs del Santíssim Misteri. Especialment, l'estrofa que comença amb el vers "Una gota de sang pura..." quan és cantada els dies de la novena, els vespres gelats de gener-febrer, entre els pocs fidels assistents i en la foscor de l'església de Santa Maria, sembla que renova l'esglai límit que féu presa els cerverins quan visqueren aquells fets prodigiosos que donaren nom al Santíssim Misteri. 

Una tarda de diumenge, mentre assistia a la tradicional ballada de sardanes a la plaça de Santa Anna, Lluís Sanpere de Cervera, se sentí malalt. Morí pocs dies després a Barcelona, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, precisament el 15 d'agost, festivitat de l'Assumpció de la Verge Maria, de l'any 1983.

Text extret del llibre de Josep M. Razquin i Jené 'Gent de la Segarra', editat l'any 1998 per Proyectos Editoriales y Audiovisuales CBS.

Cartell extret de http://locarranquer.blogspot.com/2014/06/cervera-homenatja-el-compositor-cerveri.html

Text extret del llibre de Josep M. Razquin i Jené "Gent de la Segarra", editat l'any 1998 per Proyectos Editoriales y Audiovisuales CBS.
 

Comentaris