Les #bruixes en la #toponimia catalana (i II)

Arran de la cacera de bruixes, sobretot del segle XVII, hi hagué moltes poblacions catalanes en què tingueren lloc processos judicials i execucions, (...). La persecució de bruixes es va estendre per tot el país però sobretot pel Berguedà, el Bages, el Vallès, Osona, el Ripollès, la Garrotxa i el pla de Lleida.

Algunes de les poblacions afectades foren les Borges Blanques, el Brull, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Castelló de Farfanya, Castellterçol, Cervera, l'Esquirol, Gallifa, la Garriga, Granera, Granollers, Granollers de Rocacorba -Sant Martí de Llémena-, Gualba, Igualada, el Mallol -la Vall d'en Bas-, Manresa, Menàrguens, Moià, Montblanc, Montclar d'Urgell, Montornès del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Porqueres, Prats de Lluçanès -on fou executada la darrera bruixa-, els Prats de Rei, Puigcerdà, la Quar, Reus, Ribes de Freser, Ripollet, Rupit, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu de Pallerols, Sant Feliu Sasserra, Sant Miquel de Toudell -Viladecavalls-, Santpedor, Sentmenat, Seva, Susqueda, Taradell, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Toralla, Tornafort -Soriguera-, Torregrossa, Tortosa, Ulldecona, Vallfogona de Ripollès, Valls, Vic, Viladrau, Vilalleons -Sant Julià de Vilatorta- i Vilanova de la Barca.

A partir de l'any 2000, hi ha hagut un gran interès per mostrar el món de les bruixes, ja sigui com a espectacle historicoturístic o en el marc d'una fira medieval, d'una trobada esotèrica o d'un congrés. Alguns corresponen als llocs històricament esmentats -Altafulla, Arbúcies, Llers, Centelles, Sant Feliu Sasserra, Viladrau, etc.-; d'altres s'han afegit a la recreació o l'estudi del fenomen de la bruixeria, com Canyelles, Palol de Revardit, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan les Fonts o Santa Susanna, i finalment hi ha aquells que, en forma de fira o trobada, figuren en el quadre de les Trobades esotèriques i de bruixes a Catalunya.

Finalment hi ha un munt de topònims menors -barrancs, coves, plans, ponts, etc.- que porten com a determinatiu l'acompanyant de "bruixa" i que són un testimoni de l'extensió de la pràctica de la bruixeria. Cal observar, en aquest exemple que segueix, que no abasten només una part de Catalunya sinó tot el territori: no hi ha comarca en què, entre els seus noms, no n'hi hagi més d'un que faci referència a les bruixes:

• Alzina de la Bruixa: Teià
• Avenc de la Bruixa: Amer, Bellver de Cerdanya, Cava
• Barranc de la Bruixa: l'Albiol, Alcover, Cornudella, la Morera de Montsant
• Barranc de les Bruixes: Alpicat, Cornudella, Deltebre, la Pobla de Mafumet, el Pont d'Armentera, Soriguera, Tremp, Xerta
• Bosquet de les Bruixes: Soriguera
• Cabana de les Bruixes: Sant Martí de Riucorb
• ...
• Carreró de les Bruixes: Cervera
• Casalot de les Bruixes: Castellfollit de Riubregós
• ...
• Collet de les Bruixes: Calonge de Segarra, les Lloses
• ...
• Era de les Bruixes: el Masroig, Monistrol de Montserrat, Súria, Vallbona de les Monges
• ...
• Plaça de les Bruixes: Molins de Rei, Mura, Navars, Oliana, Palamós, Pinós, Rubió, Torrelles de Llobregat, Ullastret
• Plans de les Bruixes: Pujalt
• ...
• Tossal de les Bruixes: Castellfollit de Riubregós, Granyanella, Torres de Segre
• ...

(...)

I encara caldria considerar tots aquells altres determinatius que tenen a veure amb el món de les bruixes, com els que fan referència al Diable, les encantades, l'infern, les ànimes, el purgatori, les forques, etc. La llista seria extensíssima. Si els noms de lloc donen testimoni de la popularitat d'un fet, d'una realitat o d'una creença, l'evidència, en aquest cas, seria extraordinària.

Text extret del llibre "Les bruixes es pentinen", de Joan Soler i Amigó i Roser Pubill, Ed. Pòrtic, 2014.

Imatge extreta de http://allausz.blogspot.com.es/2014/07/encara-1714.html