La pluja, a través dels refranys...

Mai no plou al gust de tothom.

Aquest és un dels molts refranys del temps que tot sovint es converteixen en expressions d'ús quotidià i s'apliquen a diferents facetes o situacions de la nostra vida. De fet, l'aigua és la protagonista de múltiples frases fetes que descriuen molt gràficament diverses circumstàncies. Diem trencar aigües, estar amb l'aigua al coll o no treure'n l'aigua clara.

A més de l'aigua de pluja, n'hi ha d'altres tipus. La que s'extreu de rierols subterranis és l'aigua de vena o la que surt d'un pou aigua de corriola, tot i que si l'hem de treure a mà és aigua de sang. N'hi ha de dolça però sense sucre, o salada, corrent o morta, potable o crua. Freda, calenta, bullent, teba o blana com en diuen a Puigcerdà.

Si ens centrem en la que cau del cel tenim, d'una banda, les pluges de poca intensitat: aigua de cargols, aigua fina, aigua moraleta, aigua menudeta o pluja menuda. Totes són plugims, també se'n diu plovisca, precipitació dèbil en forma de gotes petites. Si les gotes són extremament finetes se'n diu pluja de pastor.

Aquest tipus de pluja protagonitza nombrosos refranys, en la majoria se li atorga la virtut de ser pluja de sementer, és a dir, la que és més profitosa per als sembrats. És aigua que es pot anar absorbint pel terreny a mesura que cau.

En aquest sentit es diu Pluja menuda, cap gota perduda, tota s'aprofita, o Pluja menuda la terra ajuda. Tot i que s'adverteix que Aigua menuda, poc dura.

La de pastor, aquella tan minúscula, és la que al Cantàbric anomenen, ben gràficament, "calabobos". En forma d'adagi és Pluja menuda, enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots. És un tipus de pluja que sembla que no cau, però va calant i, finalment, acabes ben xop.

Però, ja que Mai no plou al gust de tothom, el plugim no sempre és ben rebut: Pluja menuda i dona barbuda jamai siga coneguda...

Cert és que L'aigua del cel els un enriqueix i els altres empobreix, no en va es diu Carrer banyat, calaix eixut. De tota manera, per al camp la pluja és gairebé aigua beneïda. Fins i tot es considera que La pluja és el marit de la terra i, evidentment, El qui quan plou no s'alegra és que no té terra.

En qualsevol cas i com dèiem al principi, no tota la pluja és de sementer. L'aigua és bona quan hi ha eixut; si n'hi ha massa, tururut. Les precipitacions que cauen de forma intensa són més difícils d'assimilar pel terreny. Si plou massa ràpid i molta aigua, és probable que bona part acabi corrent en superfície i anant a parar al riu o al mar. Aquest tipus de pluja rep el nom d'aigua de canal o aigua de bombolla.

Si la pluja és aïllada, forta i fugissera en diem ruixats. Pluja forta no dura (encara que el contradiu Pluja de ruixada, pluja de durada). Els núvols que fan els ruixats són dispersos i el cel entre núvol i núvol està clar: Quan plou i fa sol, mor un dimoni i en neixen dos.

Quan la pluja cau amb molta intensitat l'anomenem xàfec. El fenomen és semblant al del ruixat però els núvols són més negres i les clarianes passen més ràpid i plou de forma intermitent, però més estona.

És un temps típic del mes d'abril i les gotes mil que deixen són ben grosses, d'aquelles que fan butllofa en caure. Diem Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons. A l'Empordà la versió és la següent: Aiga bombollada, aiga de durada i en alguns indrets de les comarques tarragonines es diu Aiga embutllofada, sol ser de durada.

Al nostre país tenim pluges minses i pluges fortes, però sovintegen més les segones. Ja ho cantava Raimon: "Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe".

Text de Mònica López, extret del seu llibre 'Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys', ed. Columna i TV3, novembre de 2007

Il·lustració de Maria Zeldis, extreta de http://bibliocolors.blogspot.com.es/search?q=pluja