dimecres, 9 d’agost de 2017

Batalla de foc - Ribera d'Ondara

El passat dissabte 5 d'agost es va celebrar la quarta batalla de foc de Ribera d'Ondara.
El nostre Drac, Lo Carranco Bilandó hi va participar i va aconseguir el 1er premi.
Va ser una festa i cal felicitar als organitzadors ja que va ser un èxit.











diumenge, 18 de juny de 2017

Festa de la colla 2017

Sota aquestes línies us deixem unes imatges de la Festa de la Colla 2017.
Un any que la forta calor ha fet baixar una mica la assistència però que no ha deslluït la nostra celebració.













Més imatges aquí.

dilluns, 5 de juny de 2017

6a Escola d'Estiu de #GLOSA i 15a Trobada de #CANTADORS




És tot un èxit!! Per això, us volem donar les gràcies a tots els que feu possible l’Escola d’Estiu: professorat, alumnes, glosadors, col·laboradors i a tota la gent que ens dóna suport des de dins i des de fora del món de la glosa. Junts farem que la cançó improvisada es mantingui ben viva i agafi una bona embranzida per encarar el futur.

Les places de l’Escola d’Estiu d’enguany s’han exhaurit en poques setmanes, fet que ens motiva des d’ara a plantejar una setena edició, la de l’any vinent, amb moltes ganes, sabent que hi ha tan bona acollida i interès per la nostra proposta. Per tots aquells que encara volen apuntar-se a l’edició d’enguany, els animem a inscriure’s a la llista d’espera, i d’altra banda, a acostar-se enguany a Espolla, ja que a més de l’Escola d’Estiu de Glosa el poble s’omplirà de glosa tots els vespres de la segona setmana de juliol, amb un seguit d’actes culturals oberts a tothom.


Per a més informació: http://escolaestiuglosa.cat/


dimecres, 5 d’abril de 2017

La #bruixa de l'AQUELARRE #Cervera @aquelarre_cerve



Pictograma de la bruixa de l'Aquelarre. Autor: Bep Dalmases

"La bruixa de l'Aquelarre no és pas una figura extreta de cap dels passatges de terror. És per això que el carreró de les Bruixes és l'únic carrer de la ciutat que accepta acollir, en els seus inicis, la iniciativa i condicions dels joves que res tenien a veure amb l'esperit maquiavèl·lic que sovint acompanya les bruixes. Tot i haver estat Cervera cap de jutjat on s'hi havia sentenciat més d'un procediment contra la bruixeria, aquest fet i l'entorn bucòlic tampoc són la font d'inspiració de les bruixes de l'Aquelarre.

La bruixa de l'Aquelarre és una bruixa alegre, simpàtica, extrovertida, que dóna corda a la festa des d'una marginalitat, bellesa i etilisme escèptics que gens alteren el seu comportament. Sovint sembla extreta d'un conte infantil de fades, amb tota la picaresca que emmetzina innocentment el somrís dels adults.





Aquesta bruixa que inspira inicialment l'Aquelarre té, però, alguns canvis dins de la mateixa progressió de la festa. L'entrada del GREPP afavoreix l'aparició d'una bruixa més severa, més bella i més agressiva, la qual ja disposa d'una trama argumental pròpia dins el seguici del mascle cabró..."


Text extret del llibret "Aquelarre de Cervera", de diversos autors, editat l'any 1997 pel Centre Municipal de Cultura de Cervera i l'Associació Segarra Actualitat

Fotografia extreta de la pàgina web de la festa de l'Aquelarre, http://www.aquelarre.cat

dimarts, 28 de març de 2017

HISTÒRIA NATURAL I SÍMBOLS AL BESTIARI MEDIEVAL

En el marc de l'exposició Bestiari, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona acollirà la conferència"Història natural i símbols al bestiari medieval", a càrrec de Xavier Bellés, autor dels textos de l'exposició i reconegut entomòleg i director de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).

Us recordem que l'exposició Bestiari, de Xavier Bellés i Perico Pastor - important pintor, dibuixant i il·lustrador-és una mostra singular, fruit de la captivant col·laboració entre art i ciència, que dóna lloc a una original interpretació dels bestiaris propis de la imatgeria medieval.

El bestiaris van ser, després de la Bíblia, els llibres més populars de l’Edat Mitjana amb una extraordinària difusió entre els segles XII i XIV. En ells es recollien descripcions d’animals, més o menys reals, que acompanyaven les lliçons morals destinades a la reflexió dels fidels.

Xavier Bellés i Perico Pastor comparteixen amistat i afició pels bestiaris. Fou aquesta coincidència el que els portà a recrear, amb el to del text i l’estil romànic, un bestiari modern, interpretació del que podrien haver estat els avantpassats dels llibres de zoologia.


dilluns, 20 de març de 2017

La PUNTA de COIXÍ, l'art dels boixets @ccamcat @larbocturistic @puntesflordalba




Catalunya és dels països on les produccions de puntes de coixí han estat sempre remarcables. La prova la tenim amb la quantitat de museus de puntes que podem visitar al nostre país, com el Museu de Puntes al Coixí de l'Arboç o el Museu Marès de la Punta d'Arenys de Mar, on s'hi troben autèntiques obres d'art. És cert que s'ha anat perdent la tradició dels boixets, però com totes les feines artesanes, actualment hi torna a haver una gran afició a aquest tipus de labor. Cervera n'és una bona mostra, i en concret, l'Associació de Puntaires "Coll de les Savines".

Vocabulari i estris:
  • Puntaire: Persona que realitza la punta al coixí.
  • Coixí de fer puntes: Base on es posa el patró per poder realitzar la punta, n'hi han de diversos tipus, cilíndrics (potser el més comú), rodons, quadrats.., generalment farcits de palla.
  • Patró per fer puntes: Cartró, o cartolina, on s'ha marcat l'esquema per poder realitzar la punta, és la guia que indica on han d'anar les agulles de cap.
  • Agulles: S'utilitzen agulles de cap d'acer per marcar els punts dels patrons.
  • Boixets: Bastonets fets de fusta de boix que s'utilitzen per poder emmagatzemar els fils mentre es treballa i permeten trenar el fil creant els diferents punts.
  • Fil: Generalment s'utilitza fil de titol molt prim (núm. 80 o 100) de cotó, llí o seda (fibres naturals)
  • Peu de coixí: Suport per aguantar el coíxi que permet treballar amb més comoditat, sense haver de soportar el pes del coixí (carregat de boixets) sobre les cames. La qual cosa també permet aixecar-se deixant la labor a punt per continuar-la.
Enllaços que poden ser del vostre interès:

Text: Elsa Labors


Els #renoms de les cases de #Cervera... i de la #Segarra ! @SomSegarra




renom [s. XIV; de nom] m 1 Anomenada, fama. Un pintor de renom. 2 Sobrenom, àlies, motiu, malnom.

Al llibre 'Fets, costums i llegendes. La Segarra, I', de Joan Bellmunt i Figueras, editat per l'editorial Virgili & Pagès l'any 1988, hi podem trobar cent vint-i-cinc 'renoms' de cases de Cervera.

Aquí teniu el llistat dels 'renoms' de cases de Cervera que hi apareixen, posats per ordre alfabètic:
  • ca l'Alfa, ca l'Aldomà, ca l'Aluges, ca l'Argensola,
  • cal Barona, cal Barrina, cal Baster, ca La Batalla, cal Bledes, cal Boca de Glòria
  • cal Caca, cal Cacauero, cal Cadiraire, cal Cagapallers, cal Calces, cal Canonge, cal Canya, cal Capderam, cal Cap d'Olla, cal Cirera, cal Civit, cal Coll, cal Comalada, cal Coletes, cal Corrales, cal Cristo, cal Cua, cal Cuco, cal Cudiner, cal Cularsa,
  • cal Deu Cèntims, cal Dientes, ca la Dolors dels Ous, cal Donat,
  • ca l'Elies, ca l'Espardenyer, cal Esperanto,
  • cal Ferrer Llarg, cal Ferro, cal Flavià, cal Flores, cal Fravila, cal Fullat,
  • cal Galiotes, cal Garrigert, cal Gaspà, cal Geozens, cal Gili, cal Giló, cal Gorro, cal Grandet, cal Guineu, cal Guspí,
  • cal Jan, cal Jardinera, cal Jaumarro, cal Josep dels Papelets, cal Jou,
  • cal Ligero, cal Llangostet, cal Llesques,
  • cal Magí Penjat, cal Magines, cal Majà, cal Maleta, cal Manco, cal Mano, cal Manotes, cal Marcial, ca la Maria Sabata, cal Marino, cal Meix, cal Meta, cal Mica, cal Minguell, cal Miracielos, cal Mironet, cal Mitxotes, cal Molí de l'Oli, cal Moliner, cal Moliner de Fiol, cal Monjó, cal Morenet, cal Morrut, cal Muntanyés, cal Músic,
  • cal Niu, cal Noches, cal Nofre, cal Nofret, cal Noranta, cal Noranta-cinc,
  • cal Orgullol, cal Oromí, ca l'Ortis,
  • cal Pa i Peles, cal Pa i Pessetes, cal Panano, cal Pansit, cal Pantorrillo, cal Panxa, cal Parcer del Petico, ca la Parisa, cal Pasada, cal Pastor, cal Patatero, cal Patre, ca la Patro, cal Pelat del Po, cal Penjat, cal Peraire, ca la Perdala, cal Pere, cal Petanàs, cal Petarrines, el Petit de la Muralla, cal Pich, cal Piga, cal Pipa, cal Plats i Olles, cal Poca Veta, cal Pona, cal Pudallès, cal Puig, ca la Puig, cal Puxet
  • cal Querés, cal Quiquet,
  • cal Raccioné, cal Racó, cal Ratolí, cal Regué, cal Romà, cal Ronda,
  • cal Sabates Grosses, cal Salero, cal Sany, cal Sastre, cal Satorres, cal Seneco, cal Sepo, cal Sibisim, cal Soleret,
  • cal Tamarit, cal Tella, cal Teto, cal Tià, cal Tix, ca la Treseta del peix, cal Trilleta, cal Turó, cal Tuto,
  • cal Varella, cal Velo, cal Venturoso, cal Verdú, cal Victòrio,
  • cal Xarrapeta, cal Xitet, cal Xuclà.
'Renoms' de Castellnou d'Oluges:
  • ca l'Aldomà,
  • cal Busí,
  • cal Casa Nova,
  • cal Florido,
  • cal Jordi,
  • ca la Magina, ca la Munda,
  • cal Pastor, cal Plaça,
  • cal Riu, cal Roig,
  • cal Tomàs, cal Torres, cal Turc, cal Tuset.
'Renoms' de Concabella:
  • cal Pont
'Renoms' de Gramuntell:
  • cal Portal
'Renoms' de Granyanella:
  • cal Cos,
  • ca l'Orobitg,
  • cal Pereta,
  • cal Quelo,
'Renoms' de Guissona:
  • cal Màrtir, cal Meuet,
'Renoms' d'Hostafrancs:
  • cal Brescó,
  • cal Masso, cal Mete,
  • cal Porta, cal Pou,
'Renoms' dels Hostalets:
  • ca l'Augé,
  • cal Balcell, cal Bep, cal Bep dels Hostals, cal Botines,
  • cal Closa, cal Creus, cal Cruz,
  • ca l'Embalador,
  • cal Ferrer, cal Florenci, cal Fusté,
  • cal Jimènez,
  • cal Luque,
  • ca la Magdalena, ca la Marcel·lina, cal Miret, cal Molineret, cal Mosquit,
  • ca l'Olegari,
  • cal Pepet, cal Perejoan, cal Petit, cal Pillo, cal Pubilla,
  • cal Rata, cal Rito,
  • can Segura,
  • cal Tomàs, cal Torra, ca la Treseta, cal Txacó,
  • cal Vallès, cal Valls, cal Victo,
'Renoms' de La Curullada:
  • ca l'Amores,
  • ca la Bepa,
  • cal Clasque, cal Comabella,
  • ca l'Engràcia, ca l'Estanc,
  • ca la Felisa, cal Forcat, ca la Francesa,
  • cal Guim,
  • ca l'Hostal,
  • cal Mages, cal Magí, ca la Maria (de la bassa), ca la Marieta, cal Martí, ca la Meda, cal Mestre,
  • ca la Parra, cal Pastor, cal Pastor de l'arrabal, cal Pólit, cal Pomassons,
  • ca la Quima,
  • cal Sala, cal Salvadó, cal Sastre, ca la Sion,
  • cal Toios, cal Ton, ca la Torre, cal Traus,
  • cal Valeri
'Renoms' de Malgrat:
  • cal Bernat,
  • ca l'Elena,
  • cal Geroni, cal Gili, cal Gili de la Mel,
  • cal Masover, cal Moliner,
  • cal Rovira.
'Renoms' de Sanaüja:
  • cal Baró,
  • cal Castany,
  • ca la Pilar,
  • cal Pallaso, ca la Pepa Maca, cal Peretó, cal Plater,
  • cal Ram Ram,
'Renoms' de Sant Antolí:
  • ca l'Asbertet, ca l'Augé,
  • cal Basté, cal Batlle,
  • cal Casanova, cal Cardona, cal Casor, cal Coca,
  • cal Duran,
  • cal Fusté,
  • cal Jaques, cal Jenet, cal Jueu,
  • ca la Lluïsa,
  • cal Magí, cal Manel, cal Marina, cal Molí,
  • cal Paleta, cal Peró,
  • ca la Quima,
  • cal Rosinès,
  • cal Segura,
  • cal Tabola, cal Teca, cal Teixedor, cal Torrens,
'Renoms' de Sant Guim de la Plana:
  • cal Castell, cal Cona, cal Cosme,
  • cal Fonoll,
  • cal Gili, cal Glòria,
  • cal Manjo, ca la Munda,
  • cal Serra,
  • cal Teixidor, cal Ton, cal Tresens,
'Renoms' de Sedó:
  • ca l'Agullé,
  • cal Magarola,
  • cal Plaça,
  • ca la Sisqueta,
'Renoms' de Torà:
  • cal Jaumet,
  • cal Magí,
'Renoms' de Vergós de la Ribera, altrament dit Vergós de Cervera:
  • cal Balcells, cal Basora, cal Boldú,
  • cal Carrimel, cal Chamo, cal Colom, cal Conchito,
  • cal Damià,
  • cal Farré,
  • cal Llobregat, cal Llorensa,
  • cal Masuvé, cal Ministre, cal Moliné,
  • cal Pota,
  • cal Quero,
  • cal Ramon, cal Rata,
  • cal Segura,
  • cal Tinco, cal Toldrà, cal Tona, cal Truca,
  • cal Vanya, cal Viudo,
De ben segur que entre tots plegats en podríem afegir algun més, no us sembla?

Per això us proposo fer un petit treball d'investigació. Si saps algun 'renom' més d'alguna casa de Cervera, ens ho pots fer saber per mitjà d'un comentari a aquesta notícia, i després l'afegirem en color vermell, i així entre tots podem fer un llistat més complert. T'animes?

No deixem perdre les nostres arrels!
 
Definició de 'renom' a http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0116976

Imatge del carrer Major de Cervera: http://flickr.com/photos/jaumemeneses/2556052982/sizes/l/

dimarts, 21 de febrer de 2017

Es presenta la segona edició de #laPassióMedieval de #Cervera




Dissabte a la tarda es va presentar la segona edició de la Passió Medieval de Cervera, al Paranimf de la Universitat. Hi van assistir una trentena de persones, entre els quals es trobaven alguns actors de la representació, que tindrà lloc el del dia 4 de març, a l’Església de Santa Maria. Les ponències van anar acompanyades de la presentació del cartell i també de la projecció del tràiler oficial de la Passió Medieval.

Durant la roda de premsa, es va destacar el destacadíssim valor que té per Cervera la recuperació del text del “Misteri de la Passió” i la seva escenificació estudiada i cuidada fins l’últim detall. Des del Patronat de La Passió, tal i com va comentar el seu president Xavier Cañabate, s’ha recolzat el projecte en tot moment. De fet, el dia de la representació de la Passió Medieval coincideix amb l’acte de presentació del cicle de Passions. Tindrà lloc el mateix 4 de març a les 10 del matí, al Gran Teatre de Cervera i totes les Passions adherides exposaran les novetats per a la temporada entrant.

Pep Oriol ha agraït la tasca realitzada durant aquests dos anys, de tot l’equip tècnic, tots els actors i actrius que han interpretat la Passió Medieval i ha anunciat la seva sortida de la direcció escènica del projecte, deixant el relleu a Emili Baldellou. D’altra banda, Alba Cuñé, directora artística ha volgut transmetre les millores escenogràfiques que es plasmaran a la Parròquia el dia de la representació. Van relacionades amb vestuari i amb la boca de l’infern, dotant-la de moviment i més espectacularitat.


Les entrades ja es poden comprar, a través del blog oficial de la Passió Medieval http://passiomedievalcervera.blogspot.com.es amb els preus de 25€ o 15€, depenent de la visibilitat general que tindrà l’espectador.


Informació facilitada per la Núria Pulido, passiomedievalcervera@gmail.com

diumenge, 19 de febrer de 2017

Presentació a #Cervera el 25/2/2017 del Centre d'Estudis @Segarrencs · @SomSegarra




Ens plau informar-te i convidar-te a l'acte de presentació del Centre d'Estudis Segarrencs que tindrà lloc el dissabte 25 de febrer a les 8 del vespre a la Sala Buireu de Cervera.

S'explicarà què és el CESeg, quins objectius té, com funciona i quins projectes té endegats actualment: 
  • Monitoritatge d’hàbitats d’interès comunitari a la Segarra; 
  • Ornitologia a la Segarra; 
  • Inventari d’arbres singulars de la Segarra; i 
  • El Gran Llibre de la Segarra. 
A l'acte, que durarà uns 45 minuts, hi intervindran David Garcia, Ramon Armengol i Max Turull.

Fins aleshores, rebeu una molt cordial salutació

Centre d'Estudis Segarrencs

dimecres, 15 de febrer de 2017

L'especial celebració del #16deFebrer de 1876, primer aniversari de la defensa de #Cervera contra les tropes #carlines




Extracte del programa del Primer Aniversari de la victòria de la ciutat sobre els carlins, elaborat -en castellà, com pertocava a l'època- per l'ajuntament de la ciutat de Cervera el dia 5 de febrer de 1876.

AL PÚBLICO

Cervarienses: el Ayuntamiento que se honra en ser el fiel intérprete de vuestros sentimientos, aunque todo lo fía y todo lo espera de vosotros, no ha podido prescindir de tomar en esta ocasión la iniciativa de los festejos públicos que se preparan para dicha conmemoración, y atemperándose igualmente al criterio unánime manifestado, ha acordado el siguiente programa:

Día 15 de febrero:

Al mediodía repique general de campanas.

A las 3 de la tarde saldrán de las Casas Consistoriales nutridas músicas, Gigantes, la tradicional Águila, Timbales del Ayuntamiento y con representación del mismo, recorrerán las calles de la población para anunciar la fiesta.

Día 16:

A las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que los carlistas principiaron el ataque, un repique prolongado de campanas precedido del toque de somatén, anunciará a estos habitantes que ha llegado el día del día del primer aniversario de tan notable suceso, que inmortalizó a esta heroica población.

A las 8 de la mañana se reunirán en la Casa Capitular los gremios, escuelas, casas de albergados, corporaciones, comisiones militares, personas de distinción y autoridades invitadas, para asistir a la procesión cívica que saldrá a las 8 y media con objeto de descubrir las lápidas conmemorativas de los hechos que tuvieron lugar en las calles que fueron teatro principal de la lucha, las que cambiarán en adelante sus nombres en la forma siguiente:

La calle de Capuchinos se llamará del Combate para immortalizar las gloriosas hazañas de la guarnición, Milicia Nacional y Paisanaje. La calle de Bordell tomará el nombre de Soria para recordar la bizarría y arrojo de las 4 Compañías del 2.º Batallón del Regimiento Infantería de dicho nombre que guarnecían a esta plaza. La calle Corral del Bestià se llamará Calle de las Rondas en atención al valor y mérito que en aquel lance desplegaron todos los voluntarios que había en ésta. La calle Traveser se cambiará por el nombre de Calle de Burgos en agradecimiento a la bizarra conducta observada por un corto número de soldados, que, procedentes del Regimiento de este nombre, se encontraban en aquella fecha accidentalmente en esta Ciudad. Y el Portal de Capuchinos, primero y último baluarte del enemigo, donde se rindieron en la casa adjunta, dicha Hostal Vermell, los 39 carlistas que se hicieron prisioneros, hecho que dio lugar a un grito general de victoria, se llamará Puerta de la Victoria.

Después de haber sido descubiertas las referidas lápidas commemorativas, con los nombres que se llevan indicados, regresará la procesión con el mismo orden a la Casa Consistorial para ir a las 10 a la Iglesia Parroquial, donde expuesto el Smo. Misterio, se celebrarán Divinos Oficios en acción de gracias; y se cantará un solemne Te Deum; corriendo la dirección de la orquesta a cargo del reputado Profesor y Maestro de esta capilla D. Salvador Vidal Pbro.

A la tarde juegos de todas clases por las calles, bullicio de máscaras y músicas.

A las 7 de la noche iluminación general, recorriendo en seguida las músicas por las calles, aguardando el disparo de un hermoso castillo de fuegos artificiales, dirigido por el acreditado pirotécnico cervariense D. Francisco Colomines.

A las 9 ser dará un baile público gratuito en el Salón del Teatro.


Font: Històries de Cervera, II, varis autors, Biblioteca de Cervera i la Segarra, sèrie Nova, núm. 11. Cervera, 1990.

Imatge: http://www.inse-segarra.com/imatges/mapa_cervera.jpg

diumenge, 12 de febrer de 2017

16 de febrer #Cervera: LA PROCESSÓ DEL PURO


Cap al final de l'última de les tres guerres carlines que hi va haver a Espanya durant el segle XIX, un bàndol, el dels carlins -del pretenent Carles VII-, va intentar conquerir Cervera, ocupada per forces de l'altre, el del govern d'Alfons XII, dit liberal.

L'atac es va produir a la matinada del 16 de febrer de l'any 1875 i l'aferrissada lluita va durar quasi tot el dia. Els atacants no es van sortir amb la seva i els de dins, els regiments de guarnició Burgos i Sòria, contraatacant van guanyar definitivament la batalla, amb un balanç de 48 morts i 260 ferits entre banda i banda -els noms dels carrers Burgos, Sòria, Combat i Victòria, encara recorden avui aquell fet-.

Quan es va acabar la guerra a tot el país, al mig del cementiri de Cervera es va alçar un monument, monolit, en memòria de tots els que havien perdut la vida, amb l'esperit d'oblidar vells odis i velles diferències. I cada any, el 16 de febrer, a les 3 de la tarda, una manifestació sortia de l'Ajuntament, anava al cementiri on uns nens dipositaven una corona de flors al peu del monument, tornava a la plaça Major i allí es dissolvia.




Com que aquesta mena de processó no era religiosa sinó civil, els homes, en dues rengleres, una a cada vorera, en comptes de prendre-hi part amb una atxa o un ciri, el que feien era fumar una fària o un havà perquè es notés ben bé la diferència amb les tradicionals (Santíssim Misteri, Corpus...). La gent va començar a dir-ne La processó del puro i així va quedar.

Mentre durava, les campanes de la parròquia no paraven de tocar. El so de les seves batallades seguia i cobria tot el recorregut. Durant la processó es tocaven totes les campanes en tocs alternants. El dia abans, el 15, la vigília, també es tocaven totes a festa. I el mateix dia 16 es feia un toc general a les 5 del matí perquè en aquesta hora havia començat la lluita entre carlins i liberals el 16 de febrer de l'any 1875.


Font: Històries de Cervera VI, de Ramon Turull (Cervera, 1993)

Imatge: Cervera 1933-1935. Sortida de la processó del Puro des de l'ajuntament. Gómez Grau. A Història Gràfica de la Segarra, autors varis, CMC (Cervera, 2001) -clicar damunt la imatge per ampliar-la-

dijous, 9 de febrer de 2017

ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (i V)




En commemoració del 45è aniversari de la creació d'Esquirols (1969-1985), us hem ofert en diversos lliuraments -avui és el darrer- el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23). 

De la dissolució del grup als homenatges

Mentrestant, el grup segueix fent concerts i assajant noves cançons. El setembre de 1985 presenten l'espectacle Cançons de la lluna al barret, basat en un poemari de Miquel Desclot. Musiquen "Cançó de saltar a corda", "Cançó de Sant Joan", "Cançó del cor del cavaller", "Cançó de lladre", "Cançó del campaner de Taüll", "Cançó del faroner"... Acorden enregistrar-ne un disc amb PDI i comencen els assajos a can Josep Pons, que posteriorment esdevindrà un prestigiós director d'orquestra. 

Després d'una actuació a Mont-roig del Camp, a finals de 1985, Dolors Roca comunica als seus companys la seva intenció de deixar el grup. Tot i la sotragada, Esquirols es plantegen continuar i busquen una altra veu que pugui substituir-la. Al cap de sis mesos, un diumenge d'abril de 1986, fent una passejada pels afores de l'Esquirol, Joan Crosas confessa als seus companys que no pot seguir compaginant la seva feina al grup amb la tasca d'actor. Tot i que també miren de trobar-li un substitut, sense Dolors Roca i Joan Crosas el grup no es veu capacitat per continuar. Anul·len la trentena d'actuacions que tenien emparaulades.





El final del grup no es fa públic i els seguidors d'Esquirols no se n'assabenten. Això fa que moltíssima gent els escrigui demanant-los actuacions i també encoratjant-los a seguir. Però la decisió ja estava presa. Vint anys després, la ferida que va suposar el final del grup fa temps que ha cicatritzat, i es tornen a veure per fer-la petar. Des d'Internet, un seguidor del grup, Jordi Lon, impulsa una campanya que demana que es faci una reedició en format CD dels discos per separat i amb totes les lletres, i també el retorn del grup. La primera part ja l'ha aconseguida; la segona sembla més difícil. El 5 de setembre del 2004 l'Esquirol va viure un acte d'homenatge als seus fills músics. A la vila osonenca es pot visitar la plaça dels Esquirols, on hi ha un monument al grup. El 2005 hi ha hagut més reconeixements públics, com les Esquirolades de Jordi Bertran i Pinyols o el gran homenatge al SAT de Barcelona que va tenir lloc el 9 de setembre.

Esquirols van néixer a l'Esquirol el 1969 i van fer l'últim dels gairebé sis-cents concerts a Mont-roig del Camp el novembre de 1984. Van deixar de cantar fa vint anys, però la seva història encara continua.





Enllaços interessants

Imatge extreta de http://www.naciodigital.cat/osona/Infos2005/HomenatgeEsquirols.htm

diumenge, 5 de febrer de 2017

III Misteri Folk

Us deixem unes imatges del tercer Misteri Folk. Un molt bon ambient, amb una molt bona assistència de públic. Podríem dir, un acte més consolidat a Cervera, gracies a la XEMT i a Seny Major.







dissabte, 4 de febrer de 2017

ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (IV)




En commemoració del 45è aniversari de la creació d'Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23). 

Torna en Serrallonga

Aquell any, la plana de Vic està amenaçada per una possible extracció d'urani. Esquirols s'alineen al costat del moviment antiurani. El 14 de juliol participen en el macroconcert Visca la terra!!!, al seu poble, al costat de Pi de la Serra, Bonet, Subirachs, Muntaner, Sisa, Duble Buble...

Les muntanyes de Collsacabra acullen els seus cants en favor de la terra: 'Torna, torna Serrallonga, / que l'alzina ens cremaran, / que ens arrencaran les pedres, / que la terra ens robaran'. A principis de 1980 s'enregistra el disc Torna, torna Serrallonga. La problemàtica de l'urani activa la consciència ecologista del grup, que s'evidencia en cançons com "Corrandes vénen", "Sortiu a peu", "Mediterrània", "Plany de Salses a Guardamar" i, és clar, "Torna, torna Serrallonga". La cançó més emblemàtica és la que dóna títol al disc. Ara, ja passats més de vint anys, ha estat versionada per Mesclat, i continua ben viva en l'imaginari col·lectiu.





El mateix 1980, Dolors Roca pateix una afonia i deixa temporalment el grup. Durant vuit mesos la substitueix Carmina Tàpia.

El darrer disc que publica el grup és Com un anhel, el 1982. És el seu treball més madur. Entre els temes hi ha dos poemes de Rudyard Kipling ("Si" i "Del que vaig ser") i un de Ventura Gassol ("La cançó dels mariners"). Entre les cançons pròpies destaquen pel seu grau de compromís "Et cobriran de blasmes", dedicada als independentistes detinguts ('I els mots que ara t'empasses / les reixes no sabran / que són secrets que l'aire / contra elles va dreçant. / Damunt les teves passes / les nostres fendiran / les aigües prohibides / de l'alliberament.') i "Pirates de l'Oest", en contra de la presència militar nord-americana ('Pirates a la costa, armats fins a les dents, / tenim a casa nostra, ai, valga'ns Déu! / No duen barretina i parlen en anglès, / diuen que són marines, pirates de l'Oest.').





El 1983 el grup participa, sota la direcció de Manel Camp, en el doblatge al català de les cançons de la pel·lícula musical Les aventures de Toby Nelson. En acabar, els responsables del doblatge ofereixen a Joan Crosas més feina. Al cap de poc farà el salt del doblatge al teatre i es consolidarà com un important actor.

Com un anhel és l'últim disc que publiquen Esquirols abans de la seva desaparició, però no l'últim que enregistren. El 1984 inicien la col·laboració amb un altre osonenc il·lustre: Rafael Subirachs. Presenten l'espectacle El comte Arnau per diferents escenaris, entre els quals el festival d'estiu Grec de Barcelona. L'espectacle es compon d'un seguit de cançons tradicionals, entre les quals hi ha "La Dama d'Aragó", "Plany", "Caterina d'Alió", "Mossèn Joan de Vic" o el mateix "El comte Arnau".

Enregistren un disc doble en el qual intervé Maria del Mar Bonet. Però Subirachs i l'editora PDI, la companyia que havia substituït Edigsa, tenen discrepàncies econòmiques i el disc mai arriba a editar-se.

Actuen a Granada convidats per la Generalitat de Catalunya el Dia de la Constitució; Esquirols i Subirachs interpreten tres cançons: "Els traginers", "Mossèn Joan de Vic" i "Plany". Aquesta última peça està basada en un poema anònim que diu: 'Catalunya en altre temps / ella sola es governava, / i es feien les seves lleis / en sa llengua i no en cap altra. / Plora, plora, Catalunya, / que ja no et governes ara'. La segona cadena de TVE va emetre el concert en directe, i de les tres cançons catalanes només en va emetre dues. Casualment, la cançó descartada va ser "Plany". Aquesta petita actuació, a més, va ser pràcticament l'última vegada que Esquirols i Subirachs van actuar junts. També el 1984, Sisa s'acomiada del públic català amb un disc doble titulat Transcantautor. Última notícia. En aquest disc, Esquirols col·laboren al complet a la cançó "Marquès apuntador".

'Els Esperitats' de la festa major del #SantíssimMisteri de #Cervera





Reproduïm el capítol "Els esperitats", escrit pel monjo de Montserrat Antoni Ramon Arrufat (1900-1972), del llibre 'Històries de Cervera, II', de diversos autors, editat per la Biblioteca de Cervera i la Segarra, sèrie Nova, núm. 11, a Cervera, l'any 1990, i que ens explica alguns aspectes pocs coneguts de la Festa Major del Santíssim Misteri de principis del segle passat.

Vigílies.

Tot l'aparell extern de la festa major del Santíssim Misteri era per impressionar la mentalitat infantil. Recordo que, un cop passats Nadal i els Reis, ja frisava per ésser al febrer, per la qual cosa trobava llargs i interminables els dies freds del mes de gener, fins al punt que em semblava s'havien entortolligat en els pèls esbullats de les barbes abundants dels Sants Barbuts, que s'escauen al mig del mes. El primer indici de què arribaria aviat, era l'aparició en la ciutat dels cèlebres "esperitats", que es presentaven per colles provinents de totes les contrades de Catalunya. Eren una mena de gent estranya, de mirada desviada, de pas insegur, i que nosaltres crèiem posseïts del dimoni. S'estatjaven en una casa d'enfront de la porta nord de l'església parroquial, vora la del campaner Noet, i allí esperaven per ésser "conjurats" el dia de la festa, després de la processó. Entre la quitxalla corrien les més inversemblants versions respecte de tals individus; així, afirmàvem seriosament que si hom els presentava dues tasses d'aigua, l'una beneita i l'altra no, endevinaven quina era la beneita, i també que a les fosques distingien clarament els objectes. Tals habilitats les atribuíem a l'esperit demoníac del qual els crèiem víctimes.

La vigília, al migdia, s'anunciava la festa amb un gran repic de campanes, amb música de banda pels carrers i amb la gran "tronada" a la plaça Major, tres coses ben escaients per excitar la sensibilitat de la mainada. Al vespre, després d'un altre bon campaneig, tenia lloc la gran funció de l'església; jo no hi entenia res, però, vaja, no podia mancar a aquelles Matines que els capellans al cor darrera del presbiteri i els músics al de dalt del fons, desgranaven més be o més malament, durant algunes hores. Nosaltres entràvem i sortíem del temple segons el grau de cansanci o d'avorriment que sentíem; si sonaven els violins, aguantàvem un xic més, però sí l'honorable cos de beneficiats engegava la salmòdia cançonera amb veus desiguals, aviat passàvem la porta.

El dia 6.

Dia de la festa. Diana a trenc d'alba, que deixondia els dormilecs i enardia els desperts. Misses a la parròquia, a l'altar del "Santíssim Misteri", fins a l'hora de l'ofici solemne, dins el marc superb del temple, d'un gòtic puríssim, amb voltes elegants, amb columnes vestides amb tapissos de vellut vermell fosc, que donaven al conjunt un to distingit ensems que festiu. Ah, però, a la tarda, qui hauria mancat a la processó per fred que fes? Tots els homes compareixien amb atxes, manllevades a les cereries, i els nois amb ciris o brandons. La processó sortia per la porta principal amb la relíquia sota tàlem, precedint els pendons portats per la gent més distingida; les autoritats presidien al darrera i una banda anava al mig marcant el pas. Cobrellits i tapissos ornaven tots els balcons des d'on la contemplaven els que no hi prenien part.

Però, el plat fort venia després de la processó. Sabeu aquells "esperitats" dels quals us he parlat? Quan la desfilada havia acabat a l'interior del temple i el senyor rector havia beneït al poble amb la relíquia, ells es col·locaven darrera l'altar major i es procedia tot seguit a llur conjuració. Us he de confessar que, durant els meus primers anys de minyonia, mai no vaig poder assistir a una escena com aquella. M'inspirava terror i em calia guillar. Recordo que un any vaig voler fer el cor fort i que em vaig situar a la barana de l'altar major mateix per veure-ho millor. Un dels "esperitats" sortia del darrera i s'agenollava pacíficament al primer graó; llavors els senyors Anguera i Costella i el meu pare subjectaven el pacient amb llurs braços forçuts. El senyor rector agafava la Santa Relíquia i la posava damunt el cap de l'"esperitat"; però, xiquets de Déu!, aquest, talment com si l'haguessin tocat amb un ferro roent, engegava els crits més aguts, com un llop que lladrés, alhora que es contorsionava com una serp ferida. Els tres homes, de bons bíceps, prou maldaven per contenir-lo, però eren gairebé impotents. En veure aquest espectacle gens encoratjador, em vaig mig espantar i, escapolint-me per entre la gent que s'ho mirava, vaig arribar a la porta, mentre els crits encara ressonaven per les voltes.

Els "esperitats" se solien mantenir pacífics mentre no tenien cap contacte amb la Relíquia; però així que aquesta era posada damunt llurs testes, allò era l'infern desfermat, que es manifestava ple de fúria. Fins en els darrers anys, quan ja podia aguantar l'espectacle, em causava certa repugnància. Molta d'aquesta pobra gent havia guarit i després assistien cada any a la festa en acció de gràcies, alguns fins anaven a la processó descalços com a prometença.


'LES COMPLETES de #Cervera. Història d'una partitura esdevinguda tradició.' #SantíssimMisteri




Reproduïm sota aquestes línies l'article 'Les Completes. Història d'una partitura esdevinguda tradició' de Xavier Puig i Ortiz, actual director de les Completes, i que hem extret de la pàgina web de l'associació cultural Les Completes de Cervera, http://lescompletes.decervera.org/

Les popularment conegudes Completes són en realitat una composició sobre textos d’una altra oració del dia: les Maitines. Concretament de l’últim Responsori de cada Nocturn de les Maitines del dia de l’Exaltació de la Creu (14 de setembre), segons el breviari romà d’abans del Concili Vaticà II. El canvi de nom es deu, sens dubte, a l’habitual interpretació de l’obra a la tarda, horari de l’oració de les Completes. El fet d’avançar el rés de les Maitines d’un dia festiu (6 de febrer) a la tarda de la vigília, sembla ser que era una llicència habitual per tal de donar llibertat horària als capellans en un matí festiu. Troballes recents demostren que també altres Responsoris i Versos foren musicats, per bé que no van traspassar la història i no passaren a formar part de la tradició anual. Concretament, a l’AHC d’Igualada es conserva íntegre el primer Responsori del segon Nocturn, i alguna pàgina del segon Responsori del mateix Nocturn. Constant Salvador Vidal com a autor del primer i Joan Pont del segon, hem de suposar que la coautoria de l’obra consistí en la repartició de les diferents parts, tot i desconèixer quines parts de les Completes actuals corresponen a cadascú.

Suposant que aquesta coautoria de les Completes fos coetània, caldria situar-ne la composició entre el novembre de 1844 en què Vidal entrà a la Comunitat de Preveres de Cervera, i el juliol de 1845 quan Pont deixà de ser oficialment el Mestre de Capella de la parròquia cerverina.

La Capella de Música Sta.Maria de Cervera era una formació musical integrada per entre 15 i 23 músics (oscil·lant durant el segle XIX) religiosos i laics. En aquell període, hi havia dos violins primers, dos violins segons, dos contrabaixos, dues flautes, dos clarinets, dues trompes, figle (una mena de “bombardino” més prim), i parts vocals: dos baixos, dos tenors, dos contratenors i uns quatre escolans fent la part de soprano; encara que alguns membres podien tocar dos instruments diferents o cantar segons convingués. Posteriorment (en època del mestratge de Salvador Vidal) s’anà reduint el nombre fins a quinze membres. Aquesta primera formació de les Completes coincideix amb la plantilla instrumental d’aquestes partitures trobades, amb la reducció a una flauta i l’especificació de “bombardino” enlloc de figle. També és probable que per a les celebracions especials s’ampliés la plantilla, donat que es conserven dues parts de violins primers, la qual cosa pot fer suposar la participació de dos faristols (4 músics) per part en la corda.

Ben poca documentació tenim de la segona meitat del segle XIX, encara que cal suposar que les Completes foren regularment interpretades durant la direcció de la Capella d’un dels seus autors, Salvador Vidal, que l’exercí fins el 1883. Sí tenim notícia escrita d’una interpretació de “Solemnes Completes al SS. Misteri” sota la direcció del Rnd. Vidal, de l’any 1864. Casualment no és al febrer ni pel SS. Misteri, sinó el 2 d’octubre i en motiu de les festes de celebració per la inauguració de la conducció d’aigües de Vergós Guerrejat fins a Cervera. Hem de suposar, doncs, que pel SS. Misteri també eren interpretades habitualment. A Mn. Vidal el succeí en el càrrec el Rnd. Ignasi Esteve (nebot de l’antic mestre Cristòfol Farré, i a qui devem bona part del fons musical de l’AHC de Cervera) fins el 1886, el Rnd. Rafel Domènech fins el 1888, en el que l’assumí Felip Pesas per poc més d’un any. Finalment, el 1889 fou nomenat el Rnd. Ramon Salat com a Mestre de Capella, que exerciria fins la seva mort, el 1912.




És a partir del segle XX que tenim notícies reiterades sobre la seva interpretació. A partir de 1912 assumí la direcció de les Completes el nou Mestre de Capella Mn. Francesc Comorera (fundador i ànima del cèlebre Orfeó Cerverí) qui revisà les parts vocals de la partitura per tal d’adaptar-la a un cor nombrós com corresponia a l’època, i com encara ara s’interpreta. La guerra civil espanyola no només imposà un parèntesi en la interpretació de les Completes sinó que, en la crema de l’Arxiu Parroquial, van desaparèixer totes les partitures. Allí vam perdre no només les Completes sinó tots els materials de la Capella de Música de Sta. Maria que posseïa un importantíssim fons musical. Així fou com, acabada la guerra, es reuniren músics i cantaires al voltant del compositor barceloní Josep Sancho Marraco, convidat a reescriure la partitura. Cadascú cantava i tocava el que recordava de memòria, o aportava alguna particel·la que tenia per casa. La comparació del resultat amb un nocturn original trobat posteriorment, dóna fe de la bona memòria i de l’arrelament de la tradició del cant de les Completes a Cervera.

Segurament ja abans de la guerra, la plantilla orquestral es devia adaptar a la disponibilitat de músics de la Capella en cada moment, que havia anat minvant fins la desaparició. El que sí sabem és que en la partitura de Sancho Marraco substituïen una trompeta i un fiscorn a les duestrompes, i es fixava en tres el nombre de solistes, amb només alguna intervenció solística puntual d’una contralt del cor. Així ho hem mantingut, tot i que actualment acostuma a fer-lo la mateixa soprano. De fet, pels diferents registres de la part de soprano, podem suposar, però, que aquesta va assumir altres passatges de mezzo-soprano per raons circumstancials (els del responsori del primer Nocturn, per exemple). Després de Mn. Comorera n’assumí la direcció Mn. Francesc Bajona, qui incorporà els nens de l’escolania que havia engegat al cant de les Completes, substituint a les dones. Anys més tard (1974), en Narcís Saladrigues reintroduiria les dones en la interpretació de l’obra. Després de Mn. Bajona dirigí molts anys en Ramon Bernaus, a qui el rellevà el també flautista Ramon Ma. Xuclà.

El 1988 s’inicià, amb el terrassenc Joan Casals, una nova etapa caracteritzada per la implicació dels estudiants de l’Escola Municipal de Música (suposant una renovació i augment de la plantilla en la corda), que esdevindrien l’Orquestra de Cambra de Cervera, seguidament tres anys amb Narcís Saladrigues al capdavant i, a partir de 1992 sota la direcció de Manuel Valdivieso. Valdivieso emprengué la versió simfònica de les Completes, incorporant un oboè, un fagot, dos trompes, una segona trompeta, dos trombons i percussió, a més de les violes que ja s’havien incorporat anteriorment i amb un paper diferenciat de violoncels. Aprofità el canvi per revisar alguns passatges, afegir-ne d’altres i dotar l’obra d’una instrumentació més practicable, variada i plena. El 1996 s’interpretaren els Responsoris en aquesta versió, que llimà alguns canvis l’any vinent. El 1998 n’assumí la direcció Xavier Puig, retocant encara alguns passatges segons l’antiga partitura, però aprofitant els nous aspectes d’instrumentació. Així mateix, va prosseguir la tasca de la versió simfònica en Versos i Glòries, estrenant-se la totalitat de la versió actual el febrer de 2002. Sobre aquesta versió s’encarregà el 2003 una reducció a piano de la part orquestral a en Jordi Castellà Bové, juntament amb les parts vocals de cor i solistes. Aquestes, es mantenen en la versió de Sancho Marraco, amb alguna variació (intercanvi de veus per millorar-ne la comprensió polifònica) en el Glòria del segon Nocturn i algunes correccions en el text llatí (que devem a la Teresa Puig), que s’havia anat viciant amb el temps.

Parlem doncs d’una tradició que representa un fet insòlit en la història de la música litúrgica catalana del segle XIX, només comparable a la Missa de les Santes de Mataró. Una música caracteritzada per la combinació entre la majestuositat i l’esperit popular, entre la música d’església i la de ball, emmarcada en el corrent estètico-musical del segle XIX que defensava la visió operística i dramatitzada de la música sacra. Així es defensava el mateix Joan Pont, el 1844, dels qui l’acusaven de banalització: “...estic lluny de profanar el Temple Diví, ans al contrari, és el meu objecte atreure els fidels a la celebració de les festivitats que l’església solemnitza; i en veritat no ho aconseguiria repetint la música avorrida que ha escoltat el poble de Cervera en els seus temples alguns anys abans...”. Anys més tard, podem certificar que aquesta música segueix congregant fidels i oients cada febrer a Sta. Maria, i que el seu esperit proper i popular ha arrelat ben fons en el poble de Cervera.


Text de Xavier Puig i Ortiz, extret de http://lescompletes.decervera.org/